EL DIA A DIA A ESPAI DE VIDA CRISÀLIDE

LA IMPORTÀNCIA DE RETROBAR-NOS EN EL COMIAT”

Sovint quan comencem el curs, les acompanyants ens reunim amb les famílies i, plegats, parlem de com n’és de crucial per a un infant el procés d’adaptació a Espai de Vida Crisàlide. La descoberta de l’espai, de cada ambient, de cada material… El retrobament amb altres infants que ja coneixen i que potser fa temps que no veuen, o el primer encontre amb nous nens i nenes, potencials d’amics i companys d’aventures… Aquesta és la confecció d’un vincle amb les acompanyants, com si fos el teler d’Helena, el qual durant el dia es fa i, a la nit, es desfà un xic per ser reemprès de nou quan surt el sol…

Tots aquests, són processos transitoris importants per als infants i és bàsic que la mare i el pare els acompanyem en aquesta descoberta. A poc a poc, sentiran que aquest nou indret, que ja forma part de la seva vida, és ara una extensió de casa on també hi troben amor, caliu i respecte.  Per tant, ja se senten en família.

Amb el pas dels dies, aquesta consciència en l’adaptació, es transforma en l’acompanyament dels nostres fills a l’arribada i acollida a Crisàlide. Tots els membres de la família diem bon dia a aquells que ens reben i ens obren la porta, acompanyem a l’infant mentre es treu la jaqueta, posa la fruita a la taula d’esmorzar, desa la motxilla i es treu les sabates. Després, s’endinsa en l’espai i comença a escoltar el seu interior per decidir què vol fer. I li agrada que el pare i la mare hi siguin, a vegades compartint el seu joc, el conte del moment o, senzillament, sabent amb complicitat, que els pares hi són, amb la seva presència, amb la seva mirada. I així, cada infant respira, se sent segur, com a casa i s’ubica en l’espai, en el dia, en les vivències que l’esperen.

Però reflexionant en l’acollida, se’m presenten noves qüestions sobre altres moments del dia… I la importància del comiat? Què passa amb l’estona diària del comiat? Per què sovint resulta un moment d’emocions intenses, de presses i d’esverament, fins i tot a vegades de comportaments dissonants amb el respecte i la calma que habitualment es respira en l’espai?

El comiat… Per què és tant difícil mirar-nos-el? Quan penso en la paraula “comiat” la relaciono amb altres mots com: separació….; retrobament…; emoció…; deixar anar…; endreça…; oblit…; mort… Quants processos de vida hi tenen cabuda en el contingut del comiat!

En la quotidianitat, passat el migdia i el joc de la tarda, arriba l’hora del comiat. Els nens i nenes necessiten d’aquesta estona per integrar tot allò que han viscut  durant el dia per digerir-ho i, posteriorment, ser capaços de posar paraules, imatges, símbols i comprensió a tot allò que els ha passat.

Han viscut noves descobertes, han fet hipòtesis i han experimentat amb si mateixos i amb l’entorn, han sentit alegria, frustració, inquietud, por, dubtes, relaxament, fins i tot s’han enamorat… Necessiten un temps i un espai per deixar que les emocions i els pensaments s’assentin, vagin prenent lloc en els seus interiors, se situïn dins d’uns cossos i unes ànimes sàvies i a la vegada, joves en la Terra. Per això, necessiten d’una estona de calma, de silenci i quietud i, sobretot, necessiten de la presència dels seus pares, dels seus éssers més estimats per rebre el caliu de la seva abraçada i, en la seguretat del seu vincle, integrar aquests processos.

I els adults, com els ajudem? Doncs, sobretot amb la nostra presència. De la mateixa manera que rebem el dia amb ells, quan és hora de tancar-lo els podem acompanyar. Entrar a l’espai en calma, amb temps, asserenats de tot allò que hàgim pogut acumular en el nostre matí. Regalar-nos un temps per introduir-nos, si ens hi conviden, en el seu espai. Deixar que a la seva manera, ens comparteixin el que fan, ens expliquin el que han sentit, viscut, experimentat…, però sempre des de la calma i tenint ben present que estan integrant un munt de vivències mentre ens retrobem amb ells a l’hora del comiat.

A l’acabar la jornada a Crisàlide s’ofereix l’hora del conte, on mitjançant la narració oral d’una història, des del món simbòlic, es recullen situacions viscudes en les pells dels menuts. El conscient i l’inconscient treballen i fan endreça de tot el que s’ha reactivat al llarg de la jornada.

Així, l’hora del comiat es transforma de l’hora de recollir als fills, a l’hora de compartir amb ells el seu dia, el seu estat, qui són… I tot, després d’haver crescut durant l’estona que no hem estat junts.

D’aquesta manera, els infants poden col·locar cada una de les sensacions i dels aprenentatges que han viscut en el seu interior, perquè se senten segurs al costat dels seus pares.

Els infants poden desar i deixar els materials i les joguines que han emprat, perquè senten que estan també a casa i que les mateixes els esperaran l’endemà.

I així, els infants són capaços d’acomiadar-se dels seus amics, companys de vida, i de les acompanyants i enfilar cap a les seves llars amb serenor, perquè ells i els seus pares senten que tenen una casa moooolt llarga, que va des d’on viuen, fins a Crisàlide i retorna des de Crisàlide, fins el seu llit.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s