EL DIA A DIA A ESPAI DE VIDA CRISÀLIDE

LA IMPORTÀNCIA DE RETROBAR-NOS EN EL COMIAT”

Sovint quan comencem el curs, les acompanyants ens reunim amb les famílies i, plegats, parlem de com n’és de crucial per a un infant el procés d’adaptació a Espai de Vida Crisàlide. La descoberta de l’espai, de cada ambient, de cada material… El retrobament amb altres infants que ja coneixen i que potser fa temps que no veuen, o el primer encontre amb nous nens i nenes, potencials d’amics i companys d’aventures… Aquesta és la confecció d’un vincle amb les acompanyants, com si fos el teler d’Helena, el qual durant el dia es fa i, a la nit, es desfà un xic per ser reemprès de nou quan surt el sol…

Tots aquests, són processos transitoris importants per als infants i és bàsic que la mare i el pare els acompanyem en aquesta descoberta. A poc a poc, sentiran que aquest nou indret, que ja forma part de la seva vida, és ara una extensió de casa on també hi troben amor, caliu i respecte.  Per tant, ja se senten en família.

Amb el pas dels dies, aquesta consciència en l’adaptació, es transforma en l’acompanyament dels nostres fills a l’arribada i acollida a Crisàlide. Tots els membres de la família diem bon dia a aquells que ens reben i ens obren la porta, acompanyem a l’infant mentre es treu la jaqueta, posa la fruita a la taula d’esmorzar, desa la motxilla i es treu les sabates. Després, s’endinsa en l’espai i comença a escoltar el seu interior per decidir què vol fer. I li agrada que el pare i la mare hi siguin, a vegades compartint el seu joc, el conte del moment o, senzillament, sabent amb complicitat, que els pares hi són, amb la seva presència, amb la seva mirada. I així, cada infant respira, se sent segur, com a casa i s’ubica en l’espai, en el dia, en les vivències que l’esperen.

Però reflexionant en l’acollida, se’m presenten noves qüestions sobre altres moments del dia… I la importància del comiat? Què passa amb l’estona diària del comiat? Per què sovint resulta un moment d’emocions intenses, de presses i d’esverament, fins i tot a vegades de comportaments dissonants amb el respecte i la calma que habitualment es respira en l’espai?

El comiat… Per què és tant difícil mirar-nos-el? Quan penso en la paraula “comiat” la relaciono amb altres mots com: separació….; retrobament…; emoció…; deixar anar…; endreça…; oblit…; mort… Quants processos de vida hi tenen cabuda en el contingut del comiat!

En la quotidianitat, passat el migdia i el joc de la tarda, arriba l’hora del comiat. Els nens i nenes necessiten d’aquesta estona per integrar tot allò que han viscut  durant el dia per digerir-ho i, posteriorment, ser capaços de posar paraules, imatges, símbols i comprensió a tot allò que els ha passat.

Han viscut noves descobertes, han fet hipòtesis i han experimentat amb si mateixos i amb l’entorn, han sentit alegria, frustració, inquietud, por, dubtes, relaxament, fins i tot s’han enamorat… Necessiten un temps i un espai per deixar que les emocions i els pensaments s’assentin, vagin prenent lloc en els seus interiors, se situïn dins d’uns cossos i unes ànimes sàvies i a la vegada, joves en la Terra. Per això, necessiten d’una estona de calma, de silenci i quietud i, sobretot, necessiten de la presència dels seus pares, dels seus éssers més estimats per rebre el caliu de la seva abraçada i, en la seguretat del seu vincle, integrar aquests processos.

I els adults, com els ajudem? Doncs, sobretot amb la nostra presència. De la mateixa manera que rebem el dia amb ells, quan és hora de tancar-lo els podem acompanyar. Entrar a l’espai en calma, amb temps, asserenats de tot allò que hàgim pogut acumular en el nostre matí. Regalar-nos un temps per introduir-nos, si ens hi conviden, en el seu espai. Deixar que a la seva manera, ens comparteixin el que fan, ens expliquin el que han sentit, viscut, experimentat…, però sempre des de la calma i tenint ben present que estan integrant un munt de vivències mentre ens retrobem amb ells a l’hora del comiat.

A l’acabar la jornada a Crisàlide s’ofereix l’hora del conte, on mitjançant la narració oral d’una història, des del món simbòlic, es recullen situacions viscudes en les pells dels menuts. El conscient i l’inconscient treballen i fan endreça de tot el que s’ha reactivat al llarg de la jornada.

Així, l’hora del comiat es transforma de l’hora de recollir als fills, a l’hora de compartir amb ells el seu dia, el seu estat, qui són… I tot, després d’haver crescut durant l’estona que no hem estat junts.

D’aquesta manera, els infants poden col·locar cada una de les sensacions i dels aprenentatges que han viscut en el seu interior, perquè se senten segurs al costat dels seus pares.

Els infants poden desar i deixar els materials i les joguines que han emprat, perquè senten que estan també a casa i que les mateixes els esperaran l’endemà.

I així, els infants són capaços d’acomiadar-se dels seus amics, companys de vida, i de les acompanyants i enfilar cap a les seves llars amb serenor, perquè ells i els seus pares senten que tenen una casa moooolt llarga, que va des d’on viuen, fins a Crisàlide i retorna des de Crisàlide, fins el seu llit.

Crisàlide ha trobat un nou espai per seguir creixent!

A Crisàlide tenim molt bones notícies per compartir amb tots i totes vosaltres!
Com ja sabeu molts de vosaltres, fa 2 anys que busquem un espai nou que ens aculli, ja que Crisàlide està creixent i necessitem un espai més gran que s’ajusti a les nostres necessitats.

Gràcies a l’esforç i ajuda de molta gent, finalment hem trobat aquest nou espai per a Crisàlide!
Estem molt contentes de compartir aquesta gran notícia amb vosaltres!

Ara estem treballant per adequar el nou espai, que està molt a prop d’on ara ens trobem, per a tenir-lo a punt per començar al setembre.
Alguns caps de setmana ens estem reunint per acondicionar els espais exteriors i començant mica en mica amb els interiors. Estem molt il.lusionats!

Tan aviat com tinguem a punt aquest nou espai, convidarem a tots i totes les padrines i amics de Crisàlide per celebrar juntes aquest nou pas!

Moltes Gràcies a totes per ajudar nos a fer ho possible!

L’arribada de la Primavera

EL CONTE DE LA GISELA I EL SENYOR DE L’ESCOMBRA

Avui la fada dels contes tenia un fil nou enganxat al seu abric. Això ens indica que ens porta un conte nou, del qual podem seguir-li el fil i com que a Crisàlide som “cuentistes” de mena, en pocs minuts tots hem fet una rotllana i, atents, hem deixat que el conte ens portés a indrets meravellosos.

La Gisela era una nena que amb la seva àvia s’havia fet una bufanda per l’hivern. Satisfeta del que havia creat, decideix sortir a fer un vol i enmig del bosc i del fred, es fa amiga de la fada de l’hivern i dels follets de l’hivern. Com que els veu molt enfeinats, la Gisela s’ofereix per ajudar-los i envien fred a les arrels dels arbres perquè dormin, bufen a dins dels caus perquè els animals hivernin o teixeixen amb les aranyes una manta blanca ben gruixuda per cobrir els arbres. La Gisela s’ho passa tan bé amb els seus amics, que quan un dia troba un senyor escombrant el gebre i la neu amb una escombra, el fa fora del bosc, ja que ella no vol que s’acabi la neu i amb la fi de l’hivern marxin els seus amics.

Uns dies després, quan la Gisela torna al bosc gelat, es troba de nou el senyor de l’escombra i decideix escoltar-lo. Aquest li explica que durant tot l’hivern, a poc a poc va recollint el gebre, amb calma i molt de respecte. L’home li explica que a mesura que passen els dies, va fent lloc perquè arribi la primavera. Aleshores la Gisela ho comprèn i, mentre observa com arriben al bosc les papallones i les primeres flors comencen a treure el cap, la Gisela accepta el pas del temps, s’acomiada de l’hivern i celebra l’arribada de la nova estació.

EL SENYOR DE L’ESCOMBRA HA ARRIBAT A CRISÀLIDE

Després de viure el conte de la Gisela amb tots els seus personatges, aquest matí algú ha picat ben fort a la porta. En obrir-la, hem trobat una escombra com a única pista de qui podia ser l’autor de tant soroll i, a més, hem trobat un camí de calèndules que ens ha conduït fins un bancal de la finca.

Hem comprès que el senyor de l’escombra ens avisava que avui era el primer dia de primavera i que el podíem ajudar plantant unes boniques flors. Com que ja som experts en plantes, hem llaurat la terra, l’hem barrejat amb terra més fèrtil, hem plantat les plantes i les hem regat. Som tots uns cuidadors de la natura!

Quan hem acabat, hem trobat unes llavors escampades per terra que ens han marcat un camí i al final d’aquest, dansant entre les branques d’un arbre, a que no sabeu a qui hem trobat? Aaaa…..

“LA FADA PRIMAVERA!”

La nostra estimada fada verda, que ha tornat a Crisàlide per ajudar-nos a créixer, florir i estimar-nos tots plegats.

JORNADES DE PORTES OBERTES 5 DE MARÇ

Hola famílies !! VENIU A LES PROPERES JORNADES DE PORTES OBERTES! Us esperem, diumenge 5 de Març a ESPAI DE VIDA CRISÀLIDE. Un espai de pedagogia viva i lliure, on els nens i nenes gaudeixen d’un entorn màgic envoltat de natura. Farem activitats per a infants i qui es vulgui quedar a dinar pot portar el seu menjar. Hi haurà un espai habilitat per a famílies. Així que si us animeu us esperem! Una forta abraçada de tot l’equip d’Espai de Vida Crisàlide. Gràcies!!

cartell5demarc%cc%a7